lyricsvideoclips.blogspot.com

VideoClips Lyrics El gos devia bordar quan ha sortit, Teresa Rampell No ho admetràs però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa Uns amics fan sonar el clàxon des de l'altra banda del carrer S’obre un motor accelerant sobre el Pont de Vallcarca Que soni un rock’n’roll, que abaixin les persianes tot els comerciants Que hi hagi una conversa “tonta” sota una lluna clara El barri dorm tranquil aliè a que hagi arribat el dia gran La cara de la Teresa s'il•lumina quan un cotxe ve de cara, ve de cara Uns “macarres” us saluden al semàfor i somrius I mentre arranquen el més “xulo”, abans que se'l mengi la nit, et mira als ulls I juraries que diu: Que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l’amor sonant com un exèrcit de timbals L'amor ja es va propagant com un incendi forestal Teresa Rampell, avui l'amor, per fi, retorna a la ciutat Camina decidida entre billars, Teresa Rampell Detecta el...

Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi? No és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny, benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un calaix: Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts! I sentiu l'eternitat al vostre davant! I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer, i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc que encara avui, sense remei, tot tr...

Calleu, nobles consellers guardeu-vos la raó que us quedi i amb un pas viu i decidit marxeu on sigui que us esperin Baixeu les baldes ajusteu finestres i correu cortines Poseu els nens al llit si dormen, mireu com respiren Perquè si és bo o és dolent no importa molt ara mateix Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer Voleu, amables pretendents fins altres braços que us valorin i pel camí no pregunteu deixeu que el nostre amor es fongui Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies i ho jurem, per un moment ens pensàvem que podíem traducción de transmusiclation però si truca algú no contesteu que el cel ja és prou ple de valents I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer Guardeu-vos forces, bona gent potser ens veurem un altre dia Sabem que volíeu fer més però què hi farem, així és la vida t’equivoques d’uniforme i dis...

Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi? No és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny, benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un calaix: Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts! I sentiu l'eternitat al vostre davant! I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer, i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc que encara avui, sense remei, tot tr...

Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial, i va dir “nens, esteu morenos”, i va dir “almenys, heu crescut un pam”. I l’Ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans i estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure’s del cap el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany. Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats, vam estudiar els corrents de l’aire, vam assecar-nos la suor de les mans. Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai. Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional. I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu ‘nar?-, menjaven pipes amb arrogància, se’n fotien des del banc, fins que avorrit d’aquell espectacle va venir el Xavi, que era més gran, “deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats, que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç!”. I, senyors, tan bo ...

Els llums s'han apagat, han tret el pastís. Aplaudien els pares, els tiets i els amics, tots alhora, agrupats en un únic crit: que demane un desig, que demane un desig, que demane un desig, que demane un desig. - I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser en centre d'atenció, has fixat els ulls en un punt imprecís del mejador - Un segón, dos segons, tres segons, quatre... i cinc - Els teus ulls que bancaven buscant un desig les espelmes cremaven i alguns dels amics t'enfocaven amb càmares de retratar una veu comenta: que guapa està i jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit a trobar un raconet adecuat per fer-me petit petit, del tamany de una mosca del tamany de un mosquit - Per un cop empetitit sota els tamporets i la taula allargada pels dos caballets fent-me pas amb prudència per un entramat de sabates d'hivern i confeti axafat - i has brindat maleint la llargada dels meus nous passeigs i amagar-me entre un tap de suro i la pared just abans que no em ...